Cal Graells

Cal Graells

Situada en el nucli de Sant Iscle, s’arriba al conjunt des de l’entrada a la urbanització de Pineda de Bages, agafant un trencall a mà dreta en sentit a Santpedor de la BV-4501, en el quilòmetre 3.1 d’aquesta.
Masia de planta rectangular formada per un seguit de construccions aixecades sobre un terreny on s’aprecia un fort desnivell a llevant, la qual cosa implica l’existència d’un seguit de terrats que envolten el conjunt. Tot aquest conjunt es troba envoltat per un mur de tancament que crea un espai interior enjardinat.
El nucli central de la casa és format per un edifici de planta rectangular de grans proporcions cobert a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. El fet trobar-se aixecat sobre un pendent fa que compti amb planta -1, planta baixa, primer pis i golfes. Al bell mig de la teulada, sobre el carener, s’aixeca una torre quadrangular de dos pisos coberta a quatre aigües amb teules de colors marrons i verds brillants. La façana principal de migdia es poden apreciar alguns trams pintats i esgrafiats florals. A la façana de ponent destaca l’existència d’una galeria porxada a l’alçada del primer pis, on han estat incorporats un seguit de portals d’estil neogòtic. La visió més impressionant de l’edifici s’obté des del cantó de llevant, ja que l’existència del desnivell permet observar la masia en tota la seva grandària. El jardí interior adjacent a la casa havia estat l’antic hort.
L’interior de la casa ha estat objecte de nombroses reformes, malgrat que s’ha conservat el seu aire original. Destaca l’existència de rajola hidràulica als terres i volta catalana als sostres de la planta baixa. Exteriorment, fins l’any 1983 la teulada era encara d’uralita i va ser substituïda per rajola vidrada de colors Com a element que acompanyen el nucli de la casa destaca l’existència d’una glorieta ubicada a ponent de la casa, adossada al mur de ponent de tancament de la casa.
Malgrat que els orígens de la sagrera de Sant Iscle de Bages poden remuntar-se al segle X, l’existència d’aquest mas és molt més moderna, del s. XIV, i es relaciona amb l’expansió del conreu de la vinya al Pla de Bages, i el creixement de cases entorn a aquest nucli de Sant Iscle durant aquest període.
Els orígens d’aquest mas apareixen per primer cop l’any 1353 quan el mas es coneixia com a mas Prat. La família Prat, originaria de Santpedor van comprar terres a Sant Iscle per edificar el mas. La propietat fou passada d’hereu en hereu fins el 1568, quan la manca de descendència masculina per la mort de l’hereu dels Prat va fer que la família intentés llogar-ho. Finalment , però, acabaries deixant el mas i les terres a la Comanda de l’Hospital. Aquest ordre religiós el 1577 el tornava a establir a una nova família: els Reguant. El 1610 a causa de problemes econòmics, la família Reguant ven el mas fins que el 1669 passa en mans del matrimoni Marianna Dalmau i el doctor Miquel Graell. Els Grells conservaren la casa i les terres del mas Prat o Graell no per viure-hi com a pagesos, sinó per treure rendiments de les parcel•les de terra de la propietat i com a segona residència. En aquests temps fou quan es feren algunes reformes significatives com la construcció de la torre i el seu engrandiment.
Des del segle XVII hi ha constància de masovers en la propietat que cuidaven les terres fins que els anys 1970, que es va produir la davallada definitiva de l’agricultura per la industrialització i el posterior abandonament de la casa. Durant tots aquests anys el mas va ser abandonat del tot fins a l’adquisició dels nous propietaris.

Darrera actualització: 17.12.2014 | 02:12
Darrera actualització: 17.12.2014 | 02:12