Alfred Figueras - Vida i Obra
La biografia de l’Alfred Figueras és intensa i la seva obra molt extensa. Va néixer el número 87 del carrer Padró de Sant Fruitós de Bages l’any 1898. Aviat, però, va es va traslladar, juntament amb la seva família, a Barcelona, quan ell tenia tot just 14 anys.
Ja de ben jove decideix que es vol dedicar a l’art, és per això, l’any 1917 entra a estudiar a l’Escola de Belles Arts de la Llotja sota el mestratge de Francesc Labarta, Destinat a ser comerciant, esdevingué pintor. El 1917, gràcies a l’Exposició d’Art Francès celebrada a Barcelona, tant ell com molts companys d’estudis, descobriren l’impressionisme i el cezannisme com a alternatives a l’academicisme dominant. Acabà els seus estudis l’any 1924.
Determinat a convertir-se en un gran pintor, es trasllada al l’epicentre del moviment artístic del moment, a París. És on coneix i admira de prop l’obra de mestres postimpressionistes com Cézanne, Van Gogh i Gauguin. L’Alfred Figueras es va sentir totalment identificat en l’obra de Paul Cézanne. Tanmateix de Matisse i dels fauves , va aprendre el valor de la línia i la construcció, i dels cubistes, l’autonomia del color. L’Alfred Figueras fa seva petits aspectes de cada estil per composar la seva obra. El seu cercle d’amistats s’amplia i es relaciona amb Picasso, Miró, Clarà i Pruna entre altres artistes catalans instal·lats a la capital francesa.
Com a conseqüència de la dictadura militar de Primo de Rivera, Alfred Figueras junt amb l’escultor i amic Rafael Tona es veuen forçats a exiliar-se a Alger, ciutat colonial on foren ben rebuts com a exiliats polítics i on fundaren l’Acadèmia Arts. A Alger es va relacionar amb els escriptors Gabriel Audisio i Albert Camus, i també amb l’arquitecte Le Corbusier, el qual va dissenyar la seva casa del Bosquet, al seu Sant Fruitós de Bages natal.
Amb la proclamació de la Segona República (1931), Alfred Figueras retorna a Catalunya. Passa la Guerra Civil a Sant Fruitós de Bages i, és en aquesta època que construeix la casa del Bosquet segons el disseny de Le Corbusier. Tot i això, amb l’esperit viatger, l’Alfred Figueras va alternar periòdicament estades a Mallorca, Eivissa, París, la Provença i Algèria. En una de les seves estades a Alger, edita el llibre Images d’Alger, compost per 20 aiguaforts i que es poden veure en aquesta exposició.
Va pintar fins a l’últim moment. Morí a Barcelona el 1980.
La pintura d’en Figueras es caracteritza per ser consistent, directa i objectiva. Aquesta objectivitat ve donada principalment per la seva voluntat d’expressar allò que és essencial en els objectes, allò que n’és valor estructural. L’ordre interior que observem en els seus quadres de l’artista, és el fruit de la mirada directa de la natura i del coneixement que té de les lleis que regeixen l’organització del quadre.
Si bé, en les primeres obres observem ressonàncies d’Isidre Nonell, pare de la pintura catalana moderna, Figueras evolucionarà cap a la construcció amb el color, amb la mateixa actitud que el gran mestre francès Cézanne, que sempre serà el model ideal de la seva pintura. A través del temps, va desenvolupant una estructura sòlida i uns ritmes personals en els quals, els plans cromàtics van adquirint una disposició més àmplia i, en algunes peces de maduresa ,una major llibertar i espontaneïtat. Els colors característics del pintor són els bruns tirant a roigs, la variada gamma de terres, l’harmonia de verds profunds. Tot aquest conjunt d’elements, fan que la pintura d’Alfred Figueras esdevingui una obra sòlida, personalíssima i inconfusible.
L’any 1998 es va celebrar el centenari del seu naixement dedicant-li una escultura a la Plaça que du el seu nom, el 2018 s’ha celebrat el seu 120é aniversari proclamant-lo fill il·lustre del poble de Sant Fruitós de Bages i amb múltiples actes dedicats a recuperar la seva memòria i obra pictòrica.
