Història
El lloc i l’església de Sant Fruitós de Bages estan documentats des d’abans de mitjan segle X. La dedicació del temple a Sant Fruitós es deu a la presència de relíquies d’aquest bisbe i màrtir tarragoní a la població.
El municipi actual és fruit de l’agregació de diverses parròquies —Olzinelles, la Vall dels Horts, Sant Iscle, Sant Fruitós de Bages i Claret—, que compartien proximitat geogràfica i la dependència del monestir de Sant Benet de Bages.
Des de fa més de mil anys, l’activitat principal dels habitants ha estat l’agricultura. Tradicionalment, s’hi han conreat cereals de secà, vinya, olivera, regadiu i cànem, amb l’objectiu d’assolir l’autoabastament i afavorir el petit comerç local. També era habitual la cria d’animals domèstics, tant per a les feines del camp com per al consum propi. Aquests models productius han evolucionat al llarg del temps segons les necessitats econòmiques. En aquest sentit, cal destacar l’expansió vinícola del segle XVIII, motivada per la demanda exterior i, especialment, per l’exportació d’aiguardent cap a les Amèriques. Aquest passat vitivinícola encara es fa visible en el paisatge, amb elements com barraques de vinya, murs de pedra seca i tines.
A finals del segle XIX, la fil·loxera va afectar greument la producció de vinya. Malgrat això, l’activitat no ha desaparegut del tot. Actualment, el municipi compta amb cellers com el Mas de Sant Iscle, que elaboren vins i caves amb Denominació d’Origen Pla de Bages. La tradició familiar i les extensions de vinya avalen la qualitat de la producció, on destaca especialment la varietat autòctona picapoll. En aquest mateix mas se celebra anualment un esmorzar de verema tradicional, amb pa torrat, arengades, raïm i vi novell.
La industrialització es va iniciar a finals del segle XIX amb la implantació de les primeres fàbriques tèxtils, com la de Sant Benet i, posteriorment, la del Pont. Des d’aleshores, el municipi ha experimentat un creixement continu de sòl industrial, amb la creació de diversos polígons i zones productives.
Aquest dinamisme econòmic, tant local com comarcal, ha estat determinant en el creixement demogràfic. La població s’ha triplicat en les darreres dècades, passant de 1.674 habitants l’any 1940 a 5.307 el 1997, fins a arribar als 9.324 habitants l’any 2025.
La població es distribueix en diversos nuclis, entre els quals destaquen Sant Fruitós de Bages, la Rosaleda, Torroella de Baix, i les urbanitzacions de les Brucardes i Pineda de Bages. Actualment, el municipi consolida el seu creixement amb l’arribada de noves famílies, atretes per l’oferta d’habitatge i la qualitat de vida.
Pel que fa als equipaments, Sant Fruitós de Bages disposa d’una àmplia xarxa de serveis: centre de salut, residència i centre de dia per a gent gran, pavelló esportiu, camp de futbol, biblioteca pública i casal cultural, entre d’altres. En l’àmbit educatiu, compta amb una escola bressol, dues escoles públiques de primària, una escola concertada de primària i secundària, i un institut públic.
Finalment, la seva ubicació estratègica l’ha convertit en un important nus de comunicacions. Al municipi hi conflueixen l’autopista provinent de Barcelona, l’eix del Llobregat en direcció a la Cerdanya i l’eix transversal que connecta Girona amb les comarques de ponent. Aquesta situació facilita una bona connexió amb les principals ciutats de Catalunya i reforça el seu paper dins el territori.
